Resultats de la cerca frase exacta: 6
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
imperatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conté, que denota, un manament, una ordre. Parlar en to imperatiu. Que no pot ésser evadit o evitat. Un deure imperatiu. L'imperatiu moral. Mode imperatiu. Un verb en imperatiu. [...]
|
|
2.
dispositiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que disposa, en què es disposa. La part dispositiva d'una sentència, d'un decret. Pronunciament dispositiu o imperatiu d'una sentència dictada per un jutge o un tribunal. Peça o conjunt de peces, que generalment formen part d'un mecanisme o aparell més complex, disposades o [...]
|
|
3.
mirar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
esdeveniments per conformar-hi la conducta. mirar prim Ésser escrupolós en executar, en judicar, alguna cosa. no mirar prim No tenir escrúpols, miraments. Anar amb compte. Mira que no t'equivoquis. Mira de no fer-ho mai més. En imperatiu, emfasitza l'afirmació que es fa [...]
|
|
4.
fugir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. fuig [o fugi, o fugiu] Forma d'imperatiu adreçada a algú amb què hom expressa el rebuig o el menyspreu pel que acaba de dir. Enveja? Au, fuig: enveja, jo, d'aquell pobre desgraciat? [...]
|
|
5.
veure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
explicació, un període, etc. En la forma de la segona persona del singular de l'imperatiu ves o veges regint una interrogativa indirecta o una exclamativa, s'usa per a buscar la complicitat de l'interlocutor davant l'evidència d'un fet. Ves qui ens ho havia de dir [...]
veure
[en girs de la llengua i expressions fixades, es conserven les formes de l'imper. 2 
|
|
6.
mode
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llengües expressa la possibilitat d'un fet o d'una acció que depèn explícitament d'una altra circumstància o d'una acció passada. mode conjuntiu Mode subjuntiu. mode imperatiu Mode verbal que expressa una ordre donada a un interlocutor en les oracions afirmatives, o bé [...]
|
veure
[en girs de la llengua i expressions fixades, es conserven les formes de l'imper. 2ves i 4 vejam ]
1 1 v. tr. [LC] [ZOA] Percebre la imatge (d'un objecte) que els rajos lluminosos que provenen d'aquest formen al fons de l'ull sobre la retina. Veure una cosa. Veure algú. Una cosa que es veu de lluny. Des d'ací es veu el mar. Ho he vist amb els meus propis ulls. Veure's en un mirall. Quan es van veure lligats, es van posar a plorar.
1 2 v. intr. [LC] veure-hi Tenir el sentit de la vista. Els orbs no hi veuen. No hi veig de cap ull. Veure-hi clar. No veure-hi gota.
1 3 v. intr. pron. [LC] veure-s'hi Algú, tenir claror suficient per a veure-hi. Aparta't de davant del llum, que no m'hi veig.
1 4 v. tr. [LC] Assistir (a un fet), ésser-ne testimoni. L'he vist caure. No sé pas si ha arribat: jo no l'he vist entrar.
1 5 v. tr. [LC] per ext. El país que l'ha vist néixer.
2 1 v. tr. [LC] fer com qui no ho veu Fer els ulls grossos.
2 2 v. intr. [LC] fer de mal veure No fer cap bon efecte a qui ho veu fer.
2 3 [LC] fer veure Fingir 1. Vaig fer veure que no el sentia.
2 4 v. intr. [LC] fer-s'hi veure Envanir-se'n.
2 5 [LC] fer-se veure Fer coses per a cridar l'atenció de la gent.
2 6 [LC] haver vist la mort de la vora Escapar d'un greu perill.
2 7 [LC] haver vist prou una cosa Haver caigut aquesta cosa en poder de qui no ens la tornarà.
2 8 [LC] no poder veure algú Tenir-li una forta aversió.
3 1 v. tr. [LC] Visitar 1. L'he acompanyat a veure els monuments de la ciutat. Veure món. El malalt, no l'hem pogut veure. Els presoners, no els deixen veure. A casa, no veig mai ningú. Anar a veure un amic.
3 2 v. tr. [LC] Estar, tenir una entrevista, (amb algú) per tractar d'alguna cosa. Demà el veuré i li ho demanaré. Demà ens veurem i parlarem del vostre afer.
3 3 v. intr. pron. [LC] M'he vist amb ell, i ja està tot arranjat.
4 1 v. tr. [LC] Percebre amb el pensament, constatar. Ara veig el meu error. No han vist les dificultats. Ja veig la seva intenció. Veig que ho endevina tot. Prou que ho veig, que no en sap res! Li vaig fer veure que no era veritat. Segons es veu, ell pretenia enganyar-nos. Em va prometre, vista la meva insistència, que vindria demà. Vist que treballa tan bé, paga-li més. Van contractar-lo, vist que havia fet molt bona feina. Veient que el negoci aniria a mal borràs, decidí traspassar-lo.
4 2 v. tr. [LC] Examinar, considerar. Hem de veure com ho farem. Primer vegem com podem arranjar-ho.
4 3 v. tr. [LC] Mirar, procurar. Veges que no falti res. Vegeu de no esquivar-lo.
4 4 v. tr. [LC] Apreciar de tal o tal manera. Ho veig molt complicat, tot això. El veig molt malament, el pobre malalt. Veure una cosa de mal ull, amb els ulls d'altri. Veure's perdut.
4 5 v. intr. [LC] tenir a veure Tenir relació. —El teu germà té a veure amb la cooperativa? —No, no hi té res a veure.
5 1 v. tr. [LC] En el llenguatge col·loquial, ve per veges i veu per vegeu , adjuntant-se respectivament el pronom de segona persona del singular i el de segona persona del plural, formen dues combinacions equivalents a la forma heus o vet de la llengua literària, combinacions a les quals, seguint les regles generals d'afixació dels pronoms al verb, poden adjuntar-se un segon i un tercer pronom. Ve't aquí el teu germà. Ve-te'l aquí. Ve-te'm aquí. Veu's aquí el vostre germà. Veu's-el aquí. Veu's-ho aquí. Veu's-me'l aquí. Ve-li aquí, senyor Ignasi, les reflexions que em faig.
5 2 [LC] ve-t'ho aquí [o ve-li aquí] Expressió usada per a concloure definitivament una explicació, un període, etc.
5 3 v. tr. [LC] En la forma de la segona persona del singular de l'imperatiu ves o veges regint una interrogativa indirecta o una exclamativa, s'usa per a buscar la complicitat de l'interlocutor davant l'evidència d'un fet. Ves qui ens ho havia de dir. Ves quina vergonya! Veges ara com ens ho farem.
5 4 [LC] ves per on Expressió d'estranyesa. Ves per on, mai no hauria dit que fóssiu germanes!
6 v. tr. [LC] vejam Forma d'imperatiu amb què hom expressa la curiositat de veure el que passarà, la temença que una cosa desitjada no tindrà lloc, que una cosa temuda s'esdevindrà, etc. Vejam si plourà, demà, i no podrem sortir.
[en girs de la llengua i expressions fixades, es conserven les formes de l'imper. 2